dissabte, 20 d’abril del 2013

Treball sobre "Laia" i sobre "Ariadna al laberint grotesc", de Salvador Espriu


1. Analitzau el personatge de la protagonista de Laia i relacionau-lo amb l'ús que Espriu fa de les fonts mitològiques.

2. Explicau la relació entre l'ésser humà i Déu a Laia i a Ariadna al laberint grotesc.

Arenys / Sinera

Des d'aquest altre enllaç el podreu llegir més clar i el podreu descarregar al vostre ordinador: Un passeig per Sinera.

Vídeo sobre els llocs d'Espriu a Arenys de Mar (Sinera):

Entrevista de J. Soler Serrano a Salvador Espriu

Entrevista feta per Joaquín Soler Serrano a Salvador Espriu al programa de televisió "A Fondo" (1976) Entrevista de J. Soler Serrano a Salvador Espriu

La recepció de "Laura a la ciutat dels sants".

Comentari de "Laura a la ciutat dels sants" Mirador, 30-04-1931 (Just Cabot)

Comentari de "Laura a la ciutat dels sants" La Publicitat, 10-04-1931 (Carles Riba)

Comentari de "Laura a la ciutat dels sants" La Veu de Catalunya, 21 (ed. matí), 22 i 26 (ed. vespre) de maig de 1931 (Manuel de Montoliu)

dimecres, 10 d’abril del 2013

Preguntes sobre "Laura a la ciutat dels sants"


1. Explicau com apareix a la novel·la el tema del xoc entre els personatges sensibles i la societat materialista. Relacionau-ho amb la temàtica de la marginació de l'artista.
2. Analitzau els personatges de Teresa i de Mossèn Ferro Vell d'acord amb les teories psicològiques de la repressió i de la sublimació.

divendres, 8 de març del 2013

Treball sobre "Vida privada", de Sagarra

1. Explicau com retrata Sagarra l'aristocràcia i la burgesia catalanes a Vida privada.

2. Comentau els personatges de Frederic de Lloberola i de Conxa Pujol.


Data final de lliurament: 19 d'abril de 2013.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Tres articles sobre Francesc Trabal

Joan Triadú: "Una carta de l'exili de Francesc Trabal" Serra d'Or, 262-263 (juliol 1981), p. 57-58.


Comentari de "Judita" per Carles Riba


Pere Rosselló Bover: "Entorn de Francesc Trabal i la modernització de la novel·la catalana" Revista de Catalunya, 33 (setembre 1989), p. 127-139.

"Judita", de Trabal, i un sonet de Carner

La professora Dolors Oller, en el pròleg a la reedició de Judita de 1986, ens parla de dues possibles interpretacions de la novel·la. Segons la primera, la novel·la nega la possibilitat d'èxit d'un "idil·li tancat en ell mateix, entre dues persones que han perdut la noció d'elles mateixes i de la realitat que les volta". Segons la segona interpretació, Trabal se seveix d'aquesta anècdota per dir-nos que "la realització del desig amorós, retrobament d'un altre que és un mateix, és sempre un fracàs i que tota il·lusió que hom es faci en aquest sentit, ha d'acabar en una decepció." Oller relaciona aquesta segona interpretació amb un poema de Josep Carner, publicat dins La inútil ofrena (1924), del qual Trabal cita un vers al capítol VI de Judita. Dolors Oller apunta la possibilitat que la idea inspiradora de la novel·la de Trabal es trobi precisament en aquest poema de Josep Carner, que diu així:


Nus, eren dos amants vora la mar serena.
Venia la tardor i l'ombra queia als plans.
El vent va fer un xiulet saltant per la carena
i un remolí de fulles tirà contra els amants.

Espaordits els dos van aixecar les mans;
un fuet glacial els flagel·là l'esquena;
llur boca és tota pols, llur cor es desalena
i són de coloraina vestits, com mendicants.

Lluí dins les parpelles dels dos una ira estranya.
Ja finava la llum del cim de la muntanya.
Van enlletgir-se, van envellir, matussers.

Rancuniosament bescanviaven blasmes.
I la nit sense estels engolí llurs fantasmes.
Perduts entre la fosca no es van trobar mai més.